Un somni. Un desig. Potser un conte abans d’anar a dormir, llegit amb veu
baixa, que els monstres dormen sota el llit.
Un estel. I la lluna. I tot un vespre per endavant, dibuixat en aquesta
joia.
Diu el poeta: “m’estimo la nit, perquè la nit pot ser dia”.
A ByPeré no s’hi espera la sortida del sol. La nit s’ha vestit de festa,
magenta, i la mitjanit ha passat de llarg.
 |
| ByPeré |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada