“La lluna, la pruna, vestida de dol...
Son pare la mira, i sa mare no ho vol”
Com en un ball de disfresses, que cadascú triï allò que
millor el representa. Una lluna? Millor de colors, i no del dol, que aquesta és
una nit alegre.
En un carreró hi trobam na Nina. Vestida de pepa, tan tímida
que encara no sap si entrar a la festa.
I no és estrany. A dins hi ha personatges de tots els
colors!
Tanmateix, toquen les dotze... O les nou i quart? que el
vespre ens ha passat volant i és hora de tornar a casa!
De camí, surt el sol. I tot sembla nou i acabat d’estrenar.
Però el conte encara no ha acabat!
A la propera festa també hi estàs convidat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada